sabato 3 giugno 2017

Il motîf dal 3 di Avrîl


Parcè il 3 di Avrîl si ricuarde le fieste de Patrie dal Friûl

Di Tiziano Pontoni
Traduzione al Friulano Standard a cura di Gian Marco Sartôr


Friulano di Pasian

Chist 3 di Avrîl si ricuarderan i 940 ains de costituzion de Patrie dal Friûl, da doi ans chiste fieste je stade ricognossude de regjon ma ducj i furlans cognossin veramentri il significât di cheste fieste?

Prime di dut je di fâ une anotazion storiche : il Friûl nol nas il 3 di Avrîl, tal 568 de Ongjarie a son rivâts i Langobards che a àn creât il ducat di Forum Iulii, abreviât in Friuli e da chi al è nassût il nom Friûl. Il 3 avrîl dal 1077 a Pavie, dongje Milan, il centri politic prime dai Langobards e dopo di Carlo Magno e dai soi sucessôrs in Italie, l’imperator dal Sacri Roman Imperi Indrì IV di Franconie premiave il fedêl Sigjeard di Beilstein, patriarche di Aquilee, cun il benefici vassalatic e il titul di duche dal Friûl. Chest sucedeve par diviers motîfs: tal Zenar dal stes an, Indrì IV l’ere lât a Canosse par justâsi cul Pape che lu veve scomunicât e cheste robe intant veve dislontanât le fedeltât de nobiltât todescje. Il cont dal Friûl Lodovì e il duche di Carinzie jerin contrari par fâlu tornâ in Gjermanie. Par chest motîf Indrì al à gjavât i titui ai doi nobii elevant il Friûl di gnûf come ducât sicu ai timps dai Langobards ma chiste volte al diventave un Principât eclesiastic , un feudo diretamentri sot le gjurisdizion dal Imperator, un “Stat feudal”.

Tal Jugn dal stes an, l’Imperador al nomine Sigeard ancje Cont di Carniole e marchês de Istrie. In cheste maniere l’Imperador e i soi sucessors, ca jerin duic re de Gjermanie e ancje cun le Corone di Fier Langobarde res d’ Italie, podevin vignî di ca de Alps sence problemas. Sigjeart al mûr tal stes an, dopo di lui duc i patriarches di Aquilee a saran todesc fin tal 1251 cuant che àn scomenciat a jessi cuasi duic talians. Une robe ca no si ricuarde je il fat je le istituzion tal 1231 dal Parlament de Patrie, un des prims Parlament d’Europe, istituît prime di chel inglês dal 1265 ancje se chel sicilian istituît dai Normans je antecedent sicu lis assembleis de Islande o de isule di Man. Chest però le sopravissut a la fin dal podê politic dal Patriarche tal 1420 e in epoche viniziane l’è stât jontat de Cjamare de Contadinance, une sorte di assemblee dai piçui contadins ca podeve meti il veto te altris dos cjamaris, che dai nobii e de glesie furlane e le altre che riunive lis comunitas rurâl dal Friul. Tal 1377 il Patriarche Marquant di Randeck al à riunît lis leçs fatis fin lì te Costitutiones Patriae Forii Iulii.


Il motîf dai 3 di Avrîl

Parcè ai 3 di Avrîl si ricuarde le fieste de Patrie dal Friûl

Chest 3 di Avrîl si ricuardaràn i 940 agns de costituzion de Patrie dal Friûl. Di doi agns cheste fieste je stade ricognossude de regjon, ma ducj i furlans cognossino pardabon il significât di cheste fieste?

Prin di dut si à di fâ une note storiche: il Friûl nol nas ai 3 di Avrîl, intal 568 de Ongjarie a son rivâts i Longobarts che a àn creât il ducat di Forum Iulii, scurtât Friuli e di achì al è nassût il non Friûl. Ai 3 avrîl dal 1077 a Pavie, dongje Milan, il centri politic prin dai Longobarts e dopo di Carlo Magno e dai siei sucessôrs in Italie, l’imperadôr dal Sacri Roman Imperi Indrì IV di Franconie premiave il fedêl Siart di Beilstein, patriarc di Aquilee, cul benefici vassalatic e il titul di duche dal Friûl. Chest al sucedeve par diviers motîfs: intal Zenâr dal istes an, Indrì IV al jere lât a Canosse par comedâ i rapuarts cul Pape che lu veve scomunicât e cheste robe intant veve dislontanât le fedeltât de nobiltât todescje. Il cont dal Friûl Luduì e il duche di Carinthie a jerin contraris a fâlu tornâ in Alemagne. Par chest motîf Indrì al gjavà i titui ai doi nobii, elevant il Friûl di gnûf come ducât sicu ai timps dai Longobards ma cheste volte al deventave un Principât eclesiastic, un feut dret sot la jurisdizion dal Imperadôr, un “Stat feudâl”.

Tal Jugn dal istes an, l’Imperadôr al nomine Siart ancje Cont di Carniole e marchês de Istrie. In cheste maniere l’Imperadôr e i siei sucessôrs, che a jerin ducj re de Gjermanie e encje cun le Corone di Fier Longobarde res de Italie, a podevin vignî di ca des Alps cence problems. Siart al mûr tal istes an, dopo di lui ducj i patriarcs di Aquilee a saràn todescj fin tal 1251, cuant che scomencin a jessi cuasi ducj talians. Une robe che no si vise e je la istituzion intal 1231 dal Parlament de Patrie, un dai prins Parlaments in Europe, istituît prin di chel inglês dal 1265 ancje se chel sicilian istituît dai Normans al è antecedent sicu lis assembleis de Islande o de isole di Man. Chest però al è sorevivût a la fin dal podê politic dal Patriarc intal 1420 e in epoche vignesiane al è stât inricjît de Cjamare de Contadinance, une sorte di assemblee dai piçui contadins che e podeve meti il veto te altris dôs cjamaris, chê dai nobii e de glesie furlane e le altre che riunive lis comunitâts ruralis dal Friûl. Intal 1377 il Patriarc Marcuant di Randeck al à riunît lis leçs fadis fin alì te Costitutiones Patriae Forii Iulii.

Nessun commento:

Posta un commento